el-pr-ximo-lunes-30-de-octubre

Una veritat Incomoda (An Inconvenient Truth) es un documental dirigit per Davis Guggenheim i conduït per Al Gore (vicepresident dels Estat Units en l’època de Bill Clinton) i produït per la  Paramount Home Entertainment l’any 2006 (encara que actualment es troba a youtube dividit en nou parts: part 1, part 2, part 3, part 4, part 5, part6, part 7, part 8 i part 9) orientat a despertar la consciencia dels ciutadans del mon respecte a l’escalfament global. Està realitzat en un to didàctic i amb un missatge clar: si no hi ha una canvi radical en la gestió dels recursos naturals i no es redueix la producció de Dioxit de Carboni, abans de deu anys el nostre planeta entrarà en una dinàmica catastròfica, hi haurà desgel als pols i els cicles del clima es trencaran produint pertorbacions meteorològiques extremes,com ara grans inundacions, llargs períodes de sequera i de calor mortals, però encara estem a temps d’arreglar-ho. El documental va ser presentat a Espanya per Greenpeace.

Les critiques al documental han vingut per una part per l’especialista danès Bjorn Lomborg en el  Project Syndicate, on posa en dubte el canvi climàtic i per l’altra pel consum elèctric de la família Gore, que l’any 2006 ser de 24600 €, l’equivalent mensual al d’una família mitjana en tot un any.

Al Gore va rebre l’any 2007 el Premi Princep d’Asturies de Cooperació Internacional i juntament amb el Grup Intergubernamental d’experts sobre Canvi Climátic (IPCC en anglés) el Premi Nobel de la Pau del mateix any.

Una veritat Incomoda va rebre l’any 2006 l’Oscar de Hollywood al millor documental i millor cançó original per  I Need to Wake Up. El llibre sobre el que es basa el documental ha esta editat per Edicions 62 i Gedisa.

via:climatecrisis.net

Impressora RITILa impressora RITI es un producte ecològic basat en un nou concepte de sistema de tinta. Els sistemes tradicionals basats en cartutxos de tinta són cars, no son fàcils de substituir i els sistemes de reompliment son bruts.

La impressora RITI empra els solatges de cafè o té com a tinta. El procediment per fer-la funcionar és el següent:

  1. Posa el paper al mig de la impressora
  2. Posa el solatge del cafè o del te al cartutx situat a la part superior de la impressora.
  3. Mou el cartutx a dreta i esquerra com si pintesses a sobre del paper, al mateix temps ves estirant el paper cap a fora.
  4. Quan acabes d’imprimir, estira el paper de la impressora i neteja el cartutx.

Aquest tipus de impressora estalvia el cost de la tinta, el cost de l’electricitat, ja que és el mateix usuari el que mou el cartutx i el paper, i els documents impresos fan oloreta de cafè o te, llàstima que es nomes un prototip… ;-) .

via: xataka

Who Killed the Electric Car es un documental de  Sony Pictures Home Entertainment de l’any 2006 realitzat per Chris Paine que explica el naixement, comercialització i mort del cotxe elèctric als EEUU.

A conseqüència de la crisi de la contaminació atmosfèrica de l’estat de Califòrnia l’any 1990 el govern va decretar una ordre per a impulsar la comercialització de vehicles no contaminants  (ZEV, Zero Emision Vehicles), que tenien que suposar el 10 % de tos els cotxes venuts l’any 2003 en aquell estat. El documental explica els rols dels fabricants d’automòbils, les empreses petrolieres, el govern dels EEUU, les bateries, els vehicles de hidrogen i els consumidors per que aquests cotxes no aconseguiren arribar a l’any 2003. Així, els cotxes elèctrics EV1 de GM, van deixar de desenvolupar-se, els que estaven circulant es van retirar i destruir i es van eliminar els punts de recarrega que s’havien instal·lat a tot l’estat de Califòrnia.

Encara que la pel·licula va ésser distribuïda  en DVD, actualment també es pot veure una adaptació a youtube subtitolada al castellà.

via:  wikipedia, youtube, sonyclassics

ecofont_voorbeeld_klein

Anys després d’inventar el formatge en forats els holandesos han inventat la tipografia en forats. L’objectiu de l’empresa holandesa SPRANQ era desenvolupar una tipografia que gasti fins un 20 % menys de tinta per cada impressió. Ho van aconseguir amb ECOFONT, que està basada en Vera Sans, un tipus de lletra de còdig obert i que està disponible per PC i Mac.

La idea fou: Quanta tinta es pot eliminar d’una lletra sense que aquesta perdi la seva llegibilitat?. Els millors resultats els van obtenir usant cercles petits. La mida òptima per usar-la és entre 9 i 10 punts, si s’empra un tipus més gran, els cercles es fan visibles.

Amb petits gestos com adoptar aquest tipus de lletra als nostres esborradors o documents, pot servir per reduir el nostre impacte mediambiental. Altres idees son:

  • Usuaris: Imprimir sols quan sigui necessari, emprar impressores modernes i eficients amb paper sense blanquejar.
  • Dissenyadors gràfics: Emprar tècniques de separació del color modernes per evitar malbaratar tinta innecessàriament.
  • Impremtes: Evitar tècniques laser modernes que fan a la tinta indivisible del paper. Emprin tintes a base de plantes.
  • Fabricants de impressores: Inverteixin en innovacions amb consciencia ambiental.

via: eco.microsiervos, SPRANQ

lamparas-de-bajo-consumo

El 19 de desembre de 2008 el Consejo de Ministros va autoritzar al Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), a que signi els contractes de subministrament, la distribució i el repartiment a les llars de 21,96 milions de bombetes de baix consum.

Aquesta mesura té com a principal objectiu reduir el consum elèctric per part de les llars i les empreses, dins del pla europeu de lluita contra el canvi climàtic, que inclou la reducció del 20 % en consum energètic a l’any 2020.

En comparació en una bombeta incandescent, les bombetes de baix consum, estalvien uns 100 euros durant la seva vida útil, degut a que consumeix un 80 % menys d’energia per produir la mateixa quantitat de llum. A més, la seva vida útil és de 6 a 8 cops superior a la d’una bombeta incandescent.

El repartiment gratuït de les bombetes es farà amb les dades de la factura de la llum, una per llar a l’any 2009 i l’altra al 2010.

via: IDAE

stand-by

S’anomena funcionament en Stand By dels electrodomèstics al consum en espera de diferents aparells electrònics, com ara l’aparell de televisió, reproductors d’àudio i de vídeo, aire condicionat, ordinadors, carregadors de bateries, etc…. En Stand By, l’aparell es troba connectat a l’espera de rebre ordres, per la qual cosa hi ha un consum d’energia elèctrica.

Es calcula que entre el 15 % i el 30 % del consum d’energia elèctrica d’una vivenda es produeix per aparells electrònics connectats en Stand By, que passat a dades d’emissions de CO2, significa quasi l’1 % de les emissions totals del planeta, que comparat amb el 3 % que significa tot el trafic aeri del món ens pot donar una idea de les magnituds d’aquestes xifres.

Per calcular una despesa posarem l’exemple d’un aparell de televisió que consumeix 17 w per hora en funcionament en Stand by, multiplicant-ho per 21 hores al dia (suposat que mirem la televisió un promig de 3 hores al dia) i per 365 dies l’any, representa un consum de  130 kwh/any sense funcionar.

Tot i aquests resultats els fabricants fins ara no l’han volgut eliminar aquest modus de funcionament per un tema de demanda, es una funció que ofereix confort, però si que han millorat la tecnologia i actualment hi ha televisors de gama alta que en funcionament en Stand By consumeixen menys d’1w, encara que al món s’estima que  hi ha uns 10.000 milions d’aparells instal·lats que tenen funcionament en Stand By i que la majoria d’ells tenen un consum superior als 15 w.

Dels usuaris, sols un 5 % s’aixequen a parar el televisor completament, la resta el deixa en Stand By amb el comandament a distància.

Finalment, la Comissió Europea a fet una normativa sobre eficiència energètica que fa referencia a funcionament en Stand By dels aparells, de manera que els fabricants que venen a Europa, estaran obligats a partir de l’any 2020 a reduir el consum en funcionament en repòs en un 73 %.

Aquí us enumero propostes per reduir el consum sense renunciar al confort.

  • Good for you, Good for the planet ha desenvolupat la tecnologia 100 % Off. Es una tecnologia que detecta quan un aparell està en funcionament Stand By i automàticament l’apaga. Es compatible 100 % en qualsevol aparell electrònic que tingui aquest tipus de funcionament i es presenta en forma de regleta d’endolls en que cadascun es pot configurar de manera diferent amb un microprocessador que duu carregat un algoritme encarregat de detectar quan l’aparell entra en funcionament en Stand By.
  • Intelliplug de One Clic Technologies. Aquesta tecnologia es basa en una regleta d’endolls que es comunica a través de infrarojos amb un comandament amb el qual quan prems un botó envies una senyal a l’endoll per tallar el funcionament Stand By. Bàsicament aquesta tecnologia el que fa es canviar un modus de funcionament d’Stand By de l’aparell per un altre de menys consum.
  • Instal·lació de temporitzadors.  Apagar del tots els electrodomèstics es pesat i acabaríem per no fer-ho, per això una solució més que interessant son els temporitzadors, petits acoblaments emprats abans d’una regleta d’endolls que regulen les hores d’us del corrent elèctric. D’aquesta forma els podem programar per a que sols permetin l’us del corrent elèctric en un determinat horari, i la resta apaguin del tot els aparells elèctrics. Aquests aparells son bastant eficaços i en un preu inferior als 10 €, segons el model, es poden trobar a qualsevol ferreteria.

via: Xataka, Ahorro Diario, quesabesde

3319_sg_words

no_bosses

A Espanya es distribueixen cada any 10.500 milions de bosses de plàstic, la qual cosa implica que cada espanyol en rep 238. D’aquestes només es recicla  un 10 %, la resta acaben o als abocadors de residus municipals o a les incineradores,  a la mar, on és conegut el seu efecte d’intoxicació d’animals com les tortugues que les prenen per meduses, o escampades pel camp, on poden durar fins a 100 anys abans de degradar-se. Per agreujar-ho encara més, en la seva fabricació s’emeten a l’atmosfera 441.000 tones de CO2, un 0,1 del total de les emissions a Espanya.

Per l’Associació Espanyola de Fabricants de Bosses de Plàstic (AEFBP), la responsabilitat del reciclatge la té l’usuari, degut a que les bosses de plàstic es poden reciclar al 100% i no alliberen substàncies tòxiques ni contaminants durant aquest procés. Pel Centre Espanyol de Plàstics el problema recau en la mala separació de les bosses residuals, fet que impedeix que es reciclen i recomanen instal·lar contenidors específics per millorar-ne la gestió.

El Gobern Espanyol, amb el Plan Nacional Integral de Residuos del Ministerio de Medio Ambiente, preveu reduir un 50 % les bosses de plàstic d’un sol uso no biodegradables per habitant per a finals del 2009 i una prohibició progressiva a partir del 2010 substituint-les per biodegradables o reutilitzables.

El Govern de Catalunya preveu aprovar aquest any, per entrar en vigor a principis de 2009, una esmena que obligarà a cobrar per les bosses als supermercats i comerços per que el client visualitze el cost (ja que encara que els supermercats les donen gratuïtament, aquestes després tenen uns costos de gestió que els assumeixen els municipis). Cada comerç podrà decidir el preu que té que cobrar o descomptar-la si finalment el client no n’agafa cap. Aquesta mesura està inclosa dintre els Pla de Residus Minicipals de l’Agencia Catalana de Residuos (ACR). La reacció de la Confederación de Comerç de Catalunya (CCC) ha segut d’oposició a la mesura catalana per la discriminació que suposa en comparació a la resta de comerços d’Espanya, per la rapidesa en l’aplicació de la mesura i pel fet de que al no regular el preu provocaria desigualtats entre els mateixos comerços.

A priori, davant el poc impacte d’aquest tipus de campanyes a altres països, han portat als seus governs a prohibir-les, com ara la Xina o Singapur o ciutats com San Francisco als EEUU. Una iniciativa diferent l’està duent a terme l’alcalde de Nova York, que ha plantejat aplicar una taxa de 6 centaus de Dolar a cadascuna, 5 pel municipi i 1 per al comerciant. Amb una iniciativa semblant, Irlanda l’any 2002 va aconseguir reduir-ne l’us un 90 % en un sol mes, però els mesos següents el consum es va tornar a generalitzar. Itàlia, Suècia, Dinamarca, Alemanya i Islàndia estan estudiant mesures semblants.

Pocs consumidors compren bosses biodegradables. Una gran superfície que ha experimentat amb la venda de bosses biodegradables dona les següents dades, en un mes han venut 600 bosses biodegradables i n’han donat al mateix temps 7000 de les que entreguen diàriament, encara que un estudi de la Our Green World fet a 17 països per la consultora TNS i publicat aquest mes de setembre diu que un 74 % dels espanyols es declara a favor d’eliminar les bosses gratuïtes dels supermercats. Una de les primeres empreses que ha iniciat programes de consum responsable de les bosses de plàstic ha estat El Corte Inglés, en la distribució de bosses compostables elaborades amb fècula de patata.

Leticia Baselga, responsable de residus de Ecologistas en Acción, es favorable a que s’aprove l’esborrador del Plan Nacional. “Si no se impone una norma, se van a seguir usando bolsas de plástico porque son gratis. La gente no es consciente del valor y del daño que generan”…. “Se puede recurrir a una redecilla, a un carro, a una biodegradable”, … “es un producto inútil que tiene una vida de tan sólo unos 12 minutos”.

La Fundació Catalana per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable, ha posat en marxa la campanya “Catalunya lliure de bosses” que busca regular l’ús abusiu de les bosses de plàstic d’un sòl ús, i demanat la col·laboració de tothom signant el manifest i proposant a cada ajuntament que aprovi una moció donant suport a la campanya.

via: El Periodico, El Pais, Residusiconsum.org

L’Ajuntament de Tortosa i l’A-Tortosa-21 organitzen un Forum Ciutadà Agenda 21 el Dijous 4 de desembre a les 20.00 a la Sala Petita del teatre Auditori  Felip Pedrell oberta a tota la ciutadania. Que és l’agenda 21?

L’Agenda Local 21 és un Pla d’Acció Ambiental promogut i desenvolupat per les autoritats locals en suport del desenvolupament sostenible de la nostra comunitat, és un “Compromís d’actuar cap a la millora ambiental social i econòmica del municipi”.

El Desenvolupament Sostenible Local és la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes d’un municipi de manera que s’integre:

  • La supervivència i respecte per l’entorn (Sostenibilitat Ambiental)
  • La necessitat de igualtat o justícia Social (Sostenibilitat Social)
  • L’equilibri econòmic (Sostenibilitat Econòmica).

El concepte d’Agenda Local 21 té l’origen en la Conferencia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament o “Cimera de la Terra” a Rio de Janeiro (Brasil, Juny de 1982). En aquesta Cimera es va adoptar la “Agenda 21“  (o Programa 21), el pla d’acció global cap al Desenvolupament Sostenible.

Les dates més importants són:

  • 2006 Aprovació de l’Estratègia de Medi Ambient Europeu
  • 2004 Quarta Conferencia de Ciutats Europees Sostenibles, Aalborg+10, que marca els deu anys de la Campanya Europea de Pobles i Ciutats Sostenibles.
  • 2002 Conferencia Mundial Río +10. II Cimera de la Terra. Johannesburgo-Sudáfrica.
  • 2001 Estratègia de la Unió Europea per al Desenvolupament Sostenible “Desenvolupament Sostenible a Europa per a un mon millor”.
  • 2001VI Programa d’Acció en Matèria de Medi Ambient de la UE “El futur en les nostres Mans” 2001-2010.
  • 2000 Tercera Conferencia de Ciutats Europees Sostenibles. Crida de Hannover.
  • 1997 Cimera extraordinària Río+5. New York. Revisió dels objectius establerts en la Cimera de Río de 1992.
  • 1996 Segona Conferencia de Ciutats Europees Sostenibles. Pla d’Actuació de Lisboa.
  • 1994 Primera conferencia de Ciutats Europees Sostenibles. Aalborg (Dinamarca). Carta d’Aalborg neix la Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles.
  • 1992 V Programa d’Acció en Matèria de Medi Ambient de la UE “Cap a un desenvolupament sostenible”
  • Objectiu: Integrar les polítiques ambientals en la resta de polítiques, econòmiques i socials de la UE.
  • 1992 Cimera de Rio de 1992. La Cimera de la Terra. Agenda 21 i Agenda 21 Local, ampli acord governamental en torn a un pla d’acció global a favor del desenvolupament Sostenible. Es crea la comissió per la Desenvolupament de les Nacions Unides.
  • 1987 Informe Brundtland. Es formalitza el concepte de Desenvolupament Sostenible, amb l’informe de les Nacions Unides elaborat per la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament “El Nostre futur Comú”.
  • 1972 Conferencia d’Estocolm. Primer cop que a nivell mundial es manifesta la preocupació per la problemàtica ambiental global a la Conferencia Mundial i amb l’informe del Club de Roma “Els límits del creixement”.

Via: IHOBE, agenda21local, Nacions Unides

La Punta de la Banya

El gener de l’any 1997 es va saber que científics de la NASA i de les Universitats de Barcelona i Masachusets estaven buscant l’origen de la vida al Delta de l’Ebre.

Els primers resultats foren la identificació de  “tapissos microbians” de més de 3,5 milions d’anys que posteriorment foren traslladats als laboratoris de la NASA per estudiar el comportament dels bacteris i obtenir les dades necessàries per ajudar a entendre l’origen de la vida. L’entorn del Delta de l’Ebre es idoni per aquest tipus de treballs, gracies a les característiques especials de la Punta de la Banya i la Punta del Fangar, on existeixen les zones de nidificació d’aus que es troben en un estat pràcticament pur.

El resultat fou identificar per primer cop el bacteri Spirosymplokos detaiberi. La unió del bacteri Spirosymplokos detaiberi amb una altra cel·lula en un procés de simbiosis està ja provada i va donar lloc a l’adquisició de cilis i undilipodis, que són els orgànuls cel·lulars responsables del moviment dels microorganismes. Aquestes noves funcions estan presents en les cel·lules ciliades del sistema respiratori i en els espermatozous.

Tots aquests detalls es conegueren per la presencia l’any 1997 a Espanya de Lynn Margulis, codirectora del Departament de Biologia Planetària de la NASA per presentar el seu llibre ¿Qué es la vida?” on defensa la teoria de que la vida pot continuar a la terra un cop l’especie humana hagi desaparegut de la terra.

«Estoy segura de que existirá un futuro de la vida sin hombres por el mismo relevo de las especies y porque la mayor parte de la historia de la vida, que se remonta a 4.000 millones de años, se desarrolló sin hombres, que aparecieron hace 4 millones de años. Sería antropocéntrico pensar que la vida se extinguirá cuando el hombre desaparezca, tan absurdo como pensar que el mundo se acaba cuando tú mueres» …  «Nunca llegaremos a saber con rigor cómo y por qué se originó la vida, que no puede explicarse sólo mediante procesos físicos y químicos».

Lynn Margulis
diu que sabem que la vida va començar a la Terra amb l’aparició de bacteris i cel·lules, però no que fou el que la va desencadenà, ni si va morir altres cops i va renéixer novament.

«Lo que también sabemos con certeza, es que todos los organismos que conocemos tienen el mismo linaje y toda la vida de que tenemos noticia se desarrolla a partir del carbono».

En el cas de les espiroquetes del delta del Ebre, aporten la explicació de la capacitat de mobilitat cel·lular, un fenomen propi de totes les cel·lules d’animals, plantes i procariontes, però que mai es dona en bacteris.

via: El Mundo, El país

Pàgina següent »