A Espanya es distribueixen cada any 10.500 milions de bosses de plàstic, la qual cosa implica que cada espanyol en rep 238. D’aquestes només es recicla un 10 %, la resta acaben o als abocadors de residus municipals o a les incineradores, a la mar, on és conegut el seu efecte d’intoxicació d’animals com les tortugues que les prenen per meduses, o escampades pel camp, on poden durar fins a 100 anys abans de degradar-se. Per agreujar-ho encara més, en la seva fabricació s’emeten a l’atmosfera 441.000 tones de CO2, un 0,1 del total de les emissions a Espanya.
Per l’Associació Espanyola de Fabricants de Bosses de Plàstic (AEFBP), la responsabilitat del reciclatge la té l’usuari, degut a que les bosses de plàstic es poden reciclar al 100% i no alliberen substàncies tòxiques ni contaminants durant aquest procés. Pel Centre Espanyol de Plàstics el problema recau en la mala separació de les bosses residuals, fet que impedeix que es reciclen i recomanen instal·lar contenidors específics per millorar-ne la gestió.
El Gobern Espanyol, amb el Plan Nacional Integral de Residuos del Ministerio de Medio Ambiente, preveu reduir un 50 % les bosses de plàstic d’un sol uso no biodegradables per habitant per a finals del 2009 i una prohibició progressiva a partir del 2010 substituint-les per biodegradables o reutilitzables.
El Govern de Catalunya preveu aprovar aquest any, per entrar en vigor a principis de 2009, una esmena que obligarà a cobrar per les bosses als supermercats i comerços per que el client visualitze el cost (ja que encara que els supermercats les donen gratuïtament, aquestes després tenen uns costos de gestió que els assumeixen els municipis). Cada comerç podrà decidir el preu que té que cobrar o descomptar-la si finalment el client no n’agafa cap. Aquesta mesura està inclosa dintre els Pla de Residus Minicipals de l’Agencia Catalana de Residuos (ACR). La reacció de la Confederación de Comerç de Catalunya (CCC) ha segut d’oposició a la mesura catalana per la discriminació que suposa en comparació a la resta de comerços d’Espanya, per la rapidesa en l’aplicació de la mesura i pel fet de que al no regular el preu provocaria desigualtats entre els mateixos comerços.
A priori, davant el poc impacte d’aquest tipus de campanyes a altres països, han portat als seus governs a prohibir-les, com ara la Xina o Singapur o ciutats com San Francisco als EEUU. Una iniciativa diferent l’està duent a terme l’alcalde de Nova York, que ha plantejat aplicar una taxa de 6 centaus de Dolar a cadascuna, 5 pel municipi i 1 per al comerciant. Amb una iniciativa semblant, Irlanda l’any 2002 va aconseguir reduir-ne l’us un 90 % en un sol mes, però els mesos següents el consum es va tornar a generalitzar. Itàlia, Suècia, Dinamarca, Alemanya i Islàndia estan estudiant mesures semblants.
Pocs consumidors compren bosses biodegradables. Una gran superfície que ha experimentat amb la venda de bosses biodegradables dona les següents dades, en un mes han venut 600 bosses biodegradables i n’han donat al mateix temps 7000 de les que entreguen diàriament, encara que un estudi de la Our Green World fet a 17 països per la consultora TNS i publicat aquest mes de setembre diu que un 74 % dels espanyols es declara a favor d’eliminar les bosses gratuïtes dels supermercats. Una de les primeres empreses que ha iniciat programes de consum responsable de les bosses de plàstic ha estat El Corte Inglés, en la distribució de bosses compostables elaborades amb fècula de patata.
Leticia Baselga, responsable de residus de Ecologistas en Acción, es favorable a que s’aprove l’esborrador del Plan Nacional. “Si no se impone una norma, se van a seguir usando bolsas de plástico porque son gratis. La gente no es consciente del valor y del daño que generan”…. “Se puede recurrir a una redecilla, a un carro, a una biodegradable”, … “es un producto inútil que tiene una vida de tan sólo unos 12 minutos”.
La Fundació Catalana per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable, ha posat en marxa la campanya “Catalunya lliure de bosses” que busca regular l’ús abusiu de les bosses de plàstic d’un sòl ús, i demanat la col·laboració de tothom signant el manifest i proposant a cada ajuntament que aprovi una moció donant suport a la campanya.
via: El Periodico, El Pais, Residusiconsum.org
La 
.
